L'any 1870, el senyor Josep Maria Serra Muñoz i la senyora Dorotea de Chopitea y de Villota, tots dos nascuts a Xile i descendents de famílies aristòcrates espanyoles, van encarregar al mestre d’obres Jeroni Granell Mundet la construcció de la seva residència senyorial al nou Eixample de Barcelona; concretament, a la Gran Via de les Corts Catalanes, just al costat del passeig de Gràcia.
Jeroni Granell Mundet (Barcelona 1834-1889) va ser mestre d’obres titulat el 1854, artesà i decorador. A més, tenia el títol d’agrimensor, corresponent a l’actual tècnic en topografia, i el de director de camins veïnals des de l’any 1855, equivalent al de l’enginyer de camins, canals i ports actual. Va fer diverses obres a Barcelona, com l’enderrocat edifici d’exposicions d’art de la Granvia (1869), l’altar de l’església de la Concepció (1871) o el nucli de l’Hospital del Sagrat Cor (1885), entre d’altres.
És un representant típic de la generació medievalista que va evolucionar cap a l’eclecticisme.

El 1873, la família Serra-Chopitea, principals accionistes de l’empresa Maquinista Terrestre y Marítima i socis fundadors del primer Banc de Barcelona l’any 1845, es va instal·lar, juntament amb les seves sis filles, a la casa-palau de la Gran Via, en ple Eixample.

L’any 1882, la senyora Dorotea de Chopitea va quedar vídua i, a partir d’aleshores, va intensificar el seu compromís social per millorar la qualitat de vida dels barcelonins. Va ser una de les dones que més va fer per Barcelona, fet que li va valer el títol honorífic de «mare dels pobres».

La senyora Dorotea va mantenir correspondència amb Sant Joan Bosco i amb el seu successor, el beat Miquel Rúa, i també va contribuir a la fundació d’altres obres socials dels Salesians a Xile i Barcelona, promovent la construcció de temples, escoles, hospitals i residències, com ara el Temple del Tibidabo, l’Hospital Sant Joan de Déu o l’Hospital del Sagrat Cor.

Va ser declarada Venerable pel papa Joan Pau II el 9 de juny de 1983, i la seva vida es troba actualment en procés d’estudi per a la seva futura beatificació. Recentment, Ramon Alberdi, historiador salesià, va publicar la seva biografia Dorotea de Chopitea y de Villota (1816-1891). Construir una Barcelona per a tothom (Fundació Edebé, 2009).

Anys més tard, el palauet és venut i es converteix en una de les seus del Cercle Artístic de Barcelona, ​​fundat l'any 1881, també conegut com a Centre d'Aquarel·listes, recuperant tres anys més tard el seu nom original de Cercle Artístic a causa d'una refundació. L'any 1916 el rei Alfons XIII li concedeix el títol de Reial Cercle Artístic de Barcelona. L'objectiu principal de l'entitat ha estat sempre promoure i donar suport a tota mena de manifestacions artístiques i culturals.
L'Entitat va mantenir un protagonisme destacat a la vida artística i social barcelonina, especialment entre els darrers anys del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, organitzant actes socials, balls i festes populars dins les quals destaca el ball del Gran Saló de la Llotja i del Gran Teatre del Liceu.

Després d'una reforma integral de l'edifici, el palau es reinaugura com l'Hotel Granvia. La reforma es va fer respectant la façana, l'escalinata principal culminada amb una galeria columnada i una volta de vidre, un dels grans salons (Gran Saló Don Bosco), la Capella i l'habitació de Doña Dorotea de Chopitea.
Es va convertir en un hotel de moda, als salons del qual se celebraven reunions, balls i festes dels socis del Reial Cercle Artístic de Barcelona o del Gran Teatre del Liceu. Entre els clients habituals, s'allotjaven actors, polítics, militars i personatges de l'alta societat catalana i espanyola.

L’any 1986, el Grup Núñez i Navarro va adquirir l’hotel amb l’objectiu de renovar-lo i convertir-lo en un establiment modern i de luxe.

Al llarg de la seva història, l’Hotel Granvia ha estat escenari de diverses pel·lícules, sèries i reportatges. Alguns dels rodatges més destacats han estat:

• “11-11-11” (Darren Lynn Bousman, 2011). Un thriller de terror escrit pel mateix Bousman, director de tres seqüeles de l’aclamada saga Saw (II, III i IV) i de Repo! The Genetic Opera.
• “23-F: El día más difícil del Rey” (RTVE, 2009). Minisèrie històrica de dos capítols produïda per Televisió Espanyola, amb un repartiment encapçalat per Lluís Homar, en el paper del rei Joan Carles I; Juan Luis Galiardo, com Alfonso Armada; i José Sancho, com Jaime Milans del Bosch.
• “La silla” (Julio D. Wallovits, 2006). Pel·lícula espanyola coneguda internacionalment amb el títol The Chair.
• “Inconscientes” (Joaquín Oristrell, 2004). Coproducció internacional, coneguda com Unconscious, rodada i ambientada en la Barcelona modernista de 1913.
• “Una papallona sobre l’esquena” (Jacques Deray, 1978). Pel·lícula francesa amb el títol original Un papillon sur l’épaule.

A més, també ha estat l’escenari ideal de reportatges fotogràfics per a revistes i catàlegs de moda com Sposa Bella, Woman, Hola o El Magazine d’El País... Destacant especialment les sessions del prestigiós fotògraf Outumuro, que ha immortalitzat nombroses models i actrius als salons de l’hotel.

Ja en ple segle XXI, s'inicien les obres de rehabilitació a l'octubre de 2012 i finalitzen al maig de 2013. L'Hotel Granvia li ofereix 58 habitacions totes elles úniques, incloent habitacions familiars i una esplèndida JR Suite. Un saló d'època amb Biblioteca i Business Center donen accés a una esplèndida terrassa – jardí de 500m² que podrà gaudir al cor de l'Eixample.

Un històric palau per a un hotel que fa Història.