Barcelona és una de les grans capitals arquitectòniques del món gràcies, en bona part, als tresors que en aquesta ciutat va construir l'arquitecte Antoni Gaudí. El seu edifici més imaginatiu és La Pedrera o Casa Milà, fruit de quatre anys de treball, de 1906 a 1910, al servei de la inventiva més agosarada d'aquest geni. No ens ha de sorprendre, doncs, que aquesta joia declarada Patrimoni de la Humanitat es mantingui a l'avantguarda arquitectònica fins i tot al cap d'un segle. És una obra atemporal, de plena actualitat, que mai no passa de moda, perquè és única i, a la vegada, sempre sorprenent als ulls del visitant.

Gaudí va crear aquesta obra encantadora per encàrrec de la família Milà. L'arquitecte va treballar en aquest edifici després d'acabar la Casa Batlló, una altra de les seves creacions més famoses. A La Pedrera, Gaudí va deixar manifest per què se'l coneix com l'arquitecte de les formes impossibles. Només cal fixar-se en la façana, on va crear un joc fascinant de convexitats i concavitats. Als ulls de qui la contempla, l'efecte és el del moviment de les ones del mar, com si fos un homenatge al Mediterrani. No és debades que l'autor va utilitzar tècniques d'enginyeria naval per construir aquest edifici decorat amb balcons de ferro forjat que imiten els vegetals. Un altre detall és la forma amb què va tallar les pedres i les va dotar d'un aspecte rugós, que recorda una pedrera, una similitud que va acabar donant nom a la casa. Tot el conjunt és com una gran escultura en moviment, que sembla guiar el visitant cap al terrat, on Gaudí va crear elements sinuosos i curvilinis, tot recreant-se en la seva fantasia més emotiva, i el va coronar amb les xemeneies recobertes amb vidres.

La Pedrera és indispensable per entendre i conèixer en profunditat l’obra de Gaudí. La visita a la casa consta de dues parts: una exposició permanent dedicada a la seva obra i una visita al terrat, on es poden admirar els elements arquitectònics-escultòrics que la conformen. A més, a la cinquena planta es pot visitar un pis d'època, decorat amb mobles i utensilis d’estil modernista que recreen la vida d’una família burgesa barcelonina durant el primer terç del segle XX.