La font de Canaletes és una font fanal ben modesta. Es troba en el primer tram de la Rambla, baixant des de la plaça de Catalunya, que rep el nom de rambla de Canaletes.

La font original, del segle XVIII, provenia d'un dipòsit situat a la Torre de Sant Sever, a l'antiga muralla medieval, que abastia la zona de la Rambla i el Raval. La torre tenia una cisterna que ja rebia el nom de Canaletes, potser per les múltiples canalitzacions que des d'aquest punt proveïen diverses fonts de la zona. Al segle XIX, amb l'enderrocament de les muralles, i, el 1862, també de la torre, la font antiga va desaparèixer i es va reemplaçar per dues fonts de ferro provisionals. El 1888, l'Ajuntament de Barcelona va decidir substituir-les per una font definitiva com a part d'un projecte encarregat a Pere Falqués, que havia de dissenyar quatre fonts fanal que ocuparien diversos llocs de la ciutat. Posteriorment, el projecte es va ampliar a catorze fonts, adjudicades a Jaume Rodelles. La de Canaletes es va construir el 1892.

Està feta de ferro colat i consta d'una base circular sobre la qual s'alça una estructura en forma de copa, amb quatre aixetes que brollen sobre les respectives piles circulars. Per sobre de la copa s'erigeix una columna que acaba amb quatre fanals.

La font és famosa principalment per dos motius:

És el lloc emblemàtic on els aficionats del Futbol Club Barcelona es reuneixen per celebrar els èxits de l'equip. Aquesta tradició es remunta a la dècada del 1930, quan els seguidors anaven a informar-se dels resultats dels partits a la redacció del diari esportiu La Rambla, que es trobava just davant de la font i on es penjava una pissarra amb els resultats dels partits del dia.

A més, explica la llegenda que «aquell que begui de l'aigua de la font tornarà a Barcelona». Així, per superstició, els visitants que gaudeixen de la ciutat beuen de la font si esperen tornar-hi algun dia.